- Inici /
- POUM /
- Avanç /
- Tòpics
Tòpics
I El model de ciutat, la ciutat turística
Calafell és un municipi costaner situat al final del corredor Litoral català, en el punt de trobada amb el corredor Prelitoral, de tradició agrícola, lligada al conreu de la triada romana –vi, oli i blat–, que gràcies a les seves bones condicions climatològiques i especials i el pas del tren de la costa –el vuit català– esdevé un dels primers centres turístics del país.
El model turístic del municipi es desenvolupa en dues direccions, com a espai de vacances de temporada destinat als turistes estrangers o a una àmplia capa de visitants espanyols que procedeixen de l’interior del país –Saragossa, Madrid o País Basc, entre d’altres punts d’origen– i una població de segona residència, que ocupa les seves residències els caps de setmana i les vacances.
Des del punt de vista urbanístic, hi ha dos models d’ocupació molt diferenciats que es despleguen especialment en dues àrees molt concretes. En la banda costera, entre la platja i la línia del ferrocarril i la carretera, inicialment es va produir una ocupació hotelera i de ciutat jardí, que va modelar un teixit urbà en quadrícula, i més tard, a partir dels anys 70, una ocupació més intensa que va acabar per omplir tot el front costaner. Paral·lelament, hi ha un segon desenvolupament, de baixa densitat, que pren força de manera especial en el nucli de Segur de Calafell, un territori topogràficament molt complicat en el qual es desplega una edificació en tipologies pròpies de la ciutat jardí.
Les qüestions pròpies d’aquest tipus de ciutat són comuns a d’altres municipis costaners: transformació dels espais residencials en residència permanent, les deseconomies d’un model d’ocupació del sòl poc intens i de gran consum de sòl, de degradació del paisatge que havia estat el seu atractiu, etc.
II La incorporació del municipi en el sistema metropolità de Barcelona
El desenvolupament urbanístic del sistema de ciutats del mar està decantant l’ordre i jerarquia de les poblacions en favor d’un sistema més complex i integral. Catalunya, en contra d’altres models que opten pel creixement de la ciutat central en taca d’oli, ha optat per un tipus de creixement més articulat, en el qual diversos nuclis de la corona de Barcelona s’incorporen en el sistema metropolità d’aquesta ciutat.
L’articulació d’aquests municipis en aquest sistema s’ha fet especialment a través de la millora de les comunicacions; històricament, amb el tren i, darrerament, amb l’extensió i millora del servei de Rodalies i la construcció de l’autopista de peatge.
Els efectes de la incorporació al sistema metropolità es fan notar, sobretot, en la transformació de la segona residència en residència permanent. Aquesta transformació suposa un canvi substancial en les formes urbanes i les necessitats dels municipis. Els municipis turístics i de segona residència necessiten uns serveis i equipaments per a l’activitat ociosa. La població de primera residència necessita serveis escolars, sanitaris o esportius molt diferents. El problema urbanístic és que els planejaments del seu moment no ho van preveure. El dèficit d’algun d’aquests equipaments no són per culpa dels nous creixements, sinó de les transformacions que està patint el teixit residencial.
III La millora de la sostenibilitat territorial i urbana del municipi
Per mandat legal i per voluntat pròpia, la societat actual reclama que l’ordenació urbanística es pensi a curt i llarg termini; a curt termini, per resoldre els problemes i necessitats actuals, i a llarg termini, per no hipotecar el territori i la ciutat que rebran els nostres fills.
El territori que heretem d’aquests anys és el resultat d’un model basat en el malbaratament de recursos i la despreocupació pel futur, de la manca de límits i prudències. L’urbanisme actual és especialment el projecte per a un futur durable. La sostenibilitat és una preocupació que ha d’estar present en tots els àmbits de la vida, però de forma especial en aquelles activitats com l’urbanisme, en què es treballa sobre un recurs, el sòl, que és limitat.
La preocupació per la sostenibilitat ha de començar per entendre que la ciutat és una part del nucli, una peça d’un entramat. Aquesta condició s’ha de traduir en termes de biodiversitat, tal com diuen els ecòlegs, en termes de diversitat i mixtura. Per a la seva subsistència, la ciutat sostenible ha d’ésser complexa i multifuncional, capaç d’acollir les diferències i amb capacitat per adaptar-se als canvis. A Calafell, on es viu un procés de canvi –de la ciutat turística a la ciutat mixta, residencial i metropolitana–, la sostenibilitat comença per adaptar-la als canvis, per facilitar la convivència i, amb ella, enriquir el conjunt.
Si es fa un balanç del consum energètic de la ciutat actual, el cost més important no és la construcció de l’artefacte urbà –edificació i infraestructures–, sinó els costos de la mobilitat que resulten del model urbanístic triat i de les alternatives de mobilitat que hi ha plantejades.
La redacció del POUM s’ha de dissenyar des de la millora de la mobilitat, augmentant la connectivitat i l’accessibilitat de tot el sistema urbà i territorial i optimitzant la xarxa i el transport públic a escala metropolitana, amb la priorització del ferrocarril, i a escala local, amb el transport públic.
IV La posada en valor del paisatge
Des de la signatura del Conveni Europeu del Paisatge, Catalunya s’ha equipat amb una legislació específica per la protecció del paisatge. El paisatge és allò que ens fa reconeixible, memòria del passat i qualitat per al futur.
Els municipis turístics, com Calafell, han nascut gràcies a la bellesa del seu paisatge. La bondat de la costa, les planes agrícoles i les muntanyes són una de les causes principals del desenvolupament urbanístic de segona residència i estiueig. La qüestió és que, sovint, la urbanització que ve a gaudir del paisatge acaba devorant-lo. Aquest fet ens obliga a modificar la nostra actitud vers ell. Si fins ara només ens hem preocupat de gaudir-lo, a partir d’ara, el planejament urbanístic s’ha de preocupar de protegir-lo i recuperar-lo. En unes altres paraules, el planejament ha d’assegurar el manteniment i millora de l’espai obert i transformar l’agregat residencial en un escenari bell per gaudir de les relacions cíviques i de convivència.
V El municipi com a centre de serveis i equipaments per al benestar
L’activitat urbanística no s’ha de centrar únicament en els temes de creixement i protecció del medi, sinó també en l’equipament i servei de la comunitat. La societat del benestar és un projecte de solidaritat social i d’ajuda. Tot ciutadà té dret als serveis bàsics d’educació, sanitat i cultura. Aquests drets es concreten en urbanisme en una oferta d’equipaments de proximitat, que cobreixen les necessitats més directes; de caràcter municipal, i uns darrers de caràcter supramunicipal, que qualifiquen i singularitzen les poblacions.
Els municipis turístics han estat preocupats especialment pels equipaments d’oci i esportius, per servir als estiuejants i atraure més turistes. Calafell ha de continuar oferint i millorant aquests equipaments, però al mateix temps ha de cobrir les necessitats d’una població resident que està creixent. Uns i altres són complementaris i es retroalimenten. Els equipaments turístics i els de primera residència no són serveis contraposats, sinó que poden ser la base d’una oferta residencial i un model urbanístic que compagini els avantatges de la primera residència amb els del temps de lleure.